Me jugo lo que vulgueu que la recepta que mes tindrem en este bloc es la de coca amb cirera (pronunciat “an cirera”). Esta es la de ma ieia, la Maria de Vidal i us diria que es lo meu minjar preferit. La recepta la tenim escrita de ma de ma mare, la Carmencita.

Us explico una historia: quan tenia 15 anys, mon padri Jesus i la Merce me van dir que tenien una sorpresa. Jo em pensava que me portaven coca amb cirera del poble pero resulta que estaven embarassats de la Gemma. Confesso que casi m’emprenyo (t’estimo Gemma :-))

Com fer la coca:

Les instruccions son per a fer amb un gotet de cafe o carajillo, jo ho vaig fer utilitzant mesures en tassa (“cups”) i si feu que el got de la recepta original equivalgui a 1/4 de tassa, llavors la “farina que es prengue” ve a ser 1 tassa i mitja. Se barreja tot hasta que queda una pasta toveta. No cal pastar-la massa que sino queda corretjuda. Deixar-la reposar 30min a la nevera

Les cireres han de ser sense pinyol i jo els hi poso un parell de cullerades de sucre i les deixo a la nevera unes horetes per a que s’endolceixen i deixin anar el suc. La pasta no te sucre i el suc de la fruita es lo que fa que quedi dolca.

Acalenteu lo forn a 180 graus i poseu paper de forn o sagi en una llauna. Si feu la recepta amb lo gotet de cafe o 1/4 de tassa com jo, una llauneta de 20x30cm va perfecte. Escampeu la pasta amb los dits per a recobrir tot lo fondo i aixequeu una mica la voreta per a que no surti el suc.

Poseu les cireres ben juntes i al forn. Tarda ben be una hora a estar ben cuita. 15 min abans de treure-la, bateu un ou amb 2 cullerades de sucre i ho tireu per damunt. Aixi ho feia ma ieia Maria. Jo a vegades nomes hi tiro un grapadet de sucre per damunt al posar-la al forn i ja esta.